Els drets patrimonials engloben els drets d’explotació (article 17 de la Llei de propietat intel·lectual) i els drets de simple remuneració.
Els drets patrimonials engloben els d’explotació i els de simple remuneració. Els drets d’explotació faculten l’autor a decidir sobre l’ús de la seva obra, que no pot utilitzar-se sense la seva autorització, excepte en determinats casos previstos en la Llei de propietat intel·lectual espanyola vigent, coneguts com a límits o excepcions.
Correspon a l’autor la facultat d’autoritzar o prohibir qualsevol acte d’explotació de la seva obra. És el dret d’explotació, que abasta, en especial, les modalitats següents:
Acte de fixació de l’obra, en tot o en part, en un mitjà que en permeti la comunicació i l’obtenció de còpies, totals o parcials.
Acte de posada a disposició del públic de l’original o còpies en suport tangible de l’obra mitjançant la venda, lloguer o préstec, o de qualsevol altra manera.
Acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles.
Acte de traducció, adaptació i qualsevol altra modificació de la forma d’una obra, de la qual es derivi una obra diferent. En el cas de les bases de dades, es considera transformació la seva reordenació.
La llei també reconeix altres drets de caràcter patrimonial de simple remuneració als titulars de drets i que, amb caràcter general, són de gestió col·lectiva obligatòria. En relació amb la gestió col·lectiva que duem a terme a CEDRO, interessa destacar:
La reproducció d’obres divulgades en forma de llibres o publicacions assimilades, entre d’altres, feta mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, exclusivament per a ús privat, no professional ni empresarial, sense finalitats ni directament ni indirectament comercials, origina una compensació equitativa i única a favor dels titulars de drets d’aquestes creacions.
La reproducció parcial, la distribució i la posada a disposició d’obres en universitats i centres d’investigació de llibres i publicacions periòdiques generen una remuneració a favor dels seus titulars de drets.
El préstec d’exemplars físics d’obres, per temps limitat, sense benefici econòmic o comercial directe ni indirecte, sempre que es dugui a terme en establiments accessibles al públic (algunes biblioteques, museus, arxius, fonoteques, filmoteques i centres similars), genera una remuneració per a l’autor, que ha de ser abonada pels titulars de les institucions que hi estan obligades legalment.
Els drets morals no són transmissibles, però els drets patrimonials són susceptibles de ser transmesos. La Llei de propietat intel·lectual recull aquests supòsits, tant els que tenen lloc per mort del titular dels drets (mortis causa) com els que es produeixen en vida (inter vivos).
La transmissió de drets per causa de mort es produeix per qualsevol dels mitjans admesos en el nostre ordenament jurídic. Per exemple, el titular dels drets pot explicitar en el seu testament qui els adquirirà quan mori. Així doncs, aquesta mena de drets poden transmetre’s com a part integrant d’una herència, amb l’aplicació de les regles generals del dret de successions.
Quant a la transmissió inter vivos o entre presents, coneguda com a cessió de drets d’autor, el legislador dona preeminència al que hagin acordat les parts, en particular pel que fa a la modalitat o modalitats cedides, l’àmbit territorial de la cessió i el temps durant el qual es produeix la cessió.
2025 © Centro Español de Derechos Reprográficos

